"EL MOSTILLO, UN POSTRE DEL TEMPS DE VERMAR EL RAÏM, I DE LA GASTRONOMIA POPULAR DELS MASOS DE LA BARCELLA, EN XERT, ANYS 1860-1960".

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, FOLKLORE, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

(Proyecto): EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE LES MASIES I CASES DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT, CASTELLÓ), 1860-1960.

"EL MOSTILLO, UN POSTRE DEL TEMPS DE VERMAR EL RAÏM, I DE LA GASTRONOMIA POPULAR DELS MASOS DE LA BARCELLA, EN XERT, ANYS 1860-1960".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Les històries escrites que m'acompanyen, m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un munt de vides molt diferents de la meua". J.E.P.B.).

INTRODUCCIÓ: El mostillo és un dolç molt antic i peculiar, i extrany en el segle XXI. El mostillo s'elaborava amb suc de raïm recien exprimit, i farina, és un exemple de la cuina d'aprofitament de la gent dels masos, on cada recurs obtingut o produït en el camp tenia un ús específic d'aprofitament, en este cas dedique este article al peculiar mostillo, un dels postres d’aquells temps de sabor a tradició ancestral autèntica.

- El mostillo és un plat estacional, ja que es preparava amb raïm madur, era un plat propi de l'època de la verma del raïm, a finals d'àgost i al llarg de tot el mes de septembre, que era quan habia most fresc de raím, per la qual cosa tradicionalment ha sigut una recepta lligada al cicle agrícola de la viticultura de la vinya i el raïm.

- El mostillo de raïm blanc moscatell era el mes fi de sabor i el més apreciat.

INGREDIENTS BÀSICS PER A LA PREPARACIÓ DEL MOSTILLO: Most de raïm recentment obtingut, most fresc; farina; aigua.

- Aromatitzar el mostillo, era puntual i opcional a cada casa, hi ha qui posava canyella en rama, anisets molts, corfes seques o fresques de taroncha i de llima, o ratlladura d'estes.

PROCÉS D'ELABORACIÓ DEL MOSTILLO ALS MASOS:

(1).= Fer el mostillo era un procés lent i de paciència. Començava posant al foc una cassola on s'abocava el most per començar a calentarlo. 

(2).= Cal esperar que el most vaixga bullint, i comence a quallar poc a poc.

(3).= Es poden afegir en eixe moment els aromatizadors elegits al gust de cada família.

(4).= Es remou lleugerament de ves en quant, i es deixa que el most es vagi reduint a foc lent. 

(5).= Durant el procés de cocció el most va canviant de color i enfosquint-se.

(6).= Quan això passa, s'extreuen les cascares de cítrics agregats.

(7).= Es posa la farina en un recipient i es dissol en aigua.

(8).= Un cop dissolta la farina, s'afegeix a la cassola que està al foc, i a partir d'eixe moment no es pot deixar de remoure el mostillo, per evitar que queden grumos, i perquè no se socarre. Be a ser com fer mermelá.

(9).= És quan comença el procés de quallat. Durant el proces se sol afegir una mica d’aigua, per acabar de coure la mescla de mosto i farina.

(10).= Quan el mostillo adquireix una textura cremosa, ferma i espessa, és que ha arribat al punt just de cocció.

(11).= Ara arriba el moment de l'envasament en un plat o tassa, per deixar-lo refredar, la textura gelatinosa será com la de un flan.

(12).= Quan estiga gelat, es pot començar a menjar tal qual en cullera. Era típic consumir el mostillo acompanyat de fruits secs anous, avellanes o ametlles fregides o torrades.

ADDENDA: ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES):

AGRAÏMENTS: Esta sèrie d'articles de tints autobiogràfics, estan dedicats a la memòria dels antics habitants de la Barcella, els textos recullen les memòries d’un fons documental autobiogràfic facilitat per Constancia Bel Domenéch i per Àngeles Bel Doménech, que és la mare de qui escriu i subscriu (Juan Emilio Prades Bel). 

- La meua mare i la meua tía, varen néixer i es van criar dins de l'àmbit cultural i familiar al voltant de les masies de la Barcella. Els seus records nítids de família (desde els anys 1860 a 1960) m'impulsen a redactar i transmetre la memòria cultural de la vida i les costums d'este territori, abans molt viu, i avui dia silenciós i adormit esperant pacient el retorn dels seus mentors familiars, als quals anirem recordant en esta sèrie d'articles de divulgació de portes obertes de la cultura de la Barcella, "in memoriam".

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA I FONTS DOCUMENTALS:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “ Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441. ISBN 84-89944-93-8 .

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la Vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de Xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Meseguer Folch, Vicente (2002): “Xert i la Barcella”. Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, Xert, 2002.

-Meseguer Folch, Vicente (1985): “El aceite de oliva y su importancia en la economía canetense”. 1985, paginas 49-57.

-Meseguer Folch, Vicente (2005): “L’olivera Farga del Maestrat”. 2005, páginas 56-57.

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): "El monte Turmell del término municipal de Chert, un paraje forestal histórico de gran valor medioambiental".

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): "El alzamiento carlista de julio y agosto de 1869, información sobre algunas de las partidas carlistas levantadas en armas en la provincia de Castellón".

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): "La línea de ferrocarril estratégico de Castellón a Chert por railes de vía estrecha, proyectada en 1905 y 1908, y con aprobación para su construcción por la real orden firmada el 8 de febrero del año 1913".

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): "Levantamientos en armas de varias partidas carlistas, en Chert y en otros pueblos del maestrazgo, noticias del corresponsal de Chert, diciembre del año 1872".

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): “El proyecto de la carretera Xert-Canet-Rosell-La Cenia incluida por decreto ley del año 1911 en el plan de Carreteras del Estado, que culminó en un camino vecinal aprobado para su construcción en el año 1913”.

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): “La estación prehistórica de la Mola de Chert, y su mentor el vicario de Xert D. Ambrosio Sanz, polifacético estudioso de las ciencias naturales, y oscurantista”.

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): “Las observaciones del astrónomo, geólogo y polifacético científico José Joaquín Lànderer de su visita a la estación prehistórica de la Mola de Chert, en 1880”.

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): “Noticia del año 1881, sobre el hallazgo en La Jana de unos restos humanos, estimados pertenecientes posiblemente a un hombre antediluviano ó cuaternario, manifestado por Ambrosio Sanz cura párroco o vicario de La Jana y datado por el catedrático Manuel Sales”.

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): “Los horrendos crímenes perpetrados por el Pincho de la Barcella, el Troppmann de Chert, año 1877”.

ARXIU FOTO-IMAGEN: EL MOSTILLO, UN POSTRE DEL TEMPS DE LA VEREMA DEL RAÏM.

Imàtgens cedides per J. E. Prades Bel.