Translate

martes, 27 de octubre de 2026

"EL MOSTILLO, UN POSTRE DEL TEMPS DE VERMAR EL RAÏM, EN LA GASTRONOMIA POPULAR DELS MASOS DE LA BARCELLA, EN XERT, ANYS 1860-1960".

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, FOLKLORE, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

(Proyecto): EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE LES MASIES I CASES DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT, CASTELLÓ), 1860-1960.

"EL MOSTILLO, UN POSTRE DEL TEMPS DE VERMAR EL RAÏM, EN LA GASTRONOMIA POPULAR DELS MASOS DE LA BARCELLA, EN XERT, ANYS 1860-1960".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Les històries escrites que m'acompanyen, m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un munt de vides molt diferents de la meua". J.E.P.B.).

INTRODUCCIÓ: El mostillo és un dolç molt antic i peculiar, i extrany en el segle XXI. El mostillo s'elaborava amb suc de raïm recien exprimit, i farina, és un exemple de la cuina d'aprofitament de la gent dels masos, on cada recurs obtingut o produït en el camp tenia un ús específic d'aprofitament, en este cas dedique este article al peculiar mostillo, un dels postres d’aquells temps de sabor a tradició ancestral autèntica.

- El mostillo és un plat estacional, ja que es preparava amb raïm madur, era un plat propi de l'època de la verma del raïm, a finals d'àgost i al llarg de tot el mes de septembre, que era quan habia most fresc de raím, per la qual cosa tradicionalment ha sigut una recepta lligada al cicle agrícola de la viticultura de vinya i raïm.

- El mostillo de raïm blanc moscatell era el mes fi de sabor i el més apreciat.

INGREDIENTS BÀSICS PER A LA PREPARACIÓ DEL MOSTILLO: Most de raïm recentment obtingut, most fresc; farina; aigua.

- Aromatitzar el mostillo, era puntual i opcional a cada casa, hi ha qui posava canyella en rama, anisets molts, corfes seques o fresques de taroncha i de llima, o ratlladura d'estes.

PROCÉS D'ELABORACIÓ DEL MOSTILLO ALS MASOS:

(1).= Fer el mostillo era un procés lent i de paciència. Començava posant al foc una cassola on s'abocava el most per començar a calentarlo. 

(2).= Cal esperar que el most vaixga bullint, i comence a quallar poc a poc.

(3).= Es poden afegir en eixe moment els aromatizadors elegits al gust de cada família.

(4).= Es remou lleugerament de ves en quant, i es deixa que el most es vagi reduint a foc lent. 

(5).= Durant el procés de cocció el most va canviant de color i enfosquint-se.

(6).= Quan això passa, s'extreuen les cascares de cítrics agregats.

(7).= Es posa la farina en un recipient i es dissol en aigua.

(8).= Un cop dissolta la farina, s'afegeix a la cassola que està al foc, i a partir d'eixe moment no es pot deixar de remoure el mostillo, per evitar que queden grumos, i perquè no se socarre. Be a ser com fer mermelá.

(9).= És quan comença el procés de quallat. Durant el proces se sol afegir una mica d’aigua, per acabar de coure la mescla de mosto i farina.

(10).= Quan el mostillo adquireix una textura cremosa, ferma i espessa, és que ha arribat al punt just de cocció.

(11).= Ara arriba el moment de l'envasament en un plat o tassa, per deixar-lo refredar, la textura gelatinosa será com la de un flan.

(12).= Quan estiga gelat, es pot començar a menjar tal qual en cullera. Era típic consumir el mostillo acompanyat de fruits secs anous, avellanes o ametlles fregides o torrades.

ADDENDA: ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES):

AGRAÏMENTS: Esta sèrie d'articles de tints autobiogràfics, estan dedicats a la memòria dels antics habitants de la Barcella, els textos recullen les memòries d’un fons documental autobiogràfic facilitat per Constancia Bel Domenéch i per Àngeles Bel Doménech, que és la mare de qui escriu i subscriu (Juan Emilio Prades Bel). 

- La meua mare i la meua tía, varen néixer i es van criar dins de l'àmbit cultural i familiar al voltant de les masies de la Barcella. Els seus records nítids de família (desde els anys 1860 a 1960) m'impulsen a redactar i transmetre la memòria cultural de la vida i les costums d'este territori, abans molt viu, i avui dia silenciós i adormit esperant pacient el retorn dels seus mentors masovers, als quals anirem recordant en esta sèrie d'articles de divulgació de portes obertes de la cultura al antic territori de la Barcella, "in memoriam".

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA I FONTS DOCUMENTALS:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “ Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441. ISBN 84-89944-93-8 .

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la Vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de Xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Meseguer Folch, Vicente (2002): “Xert i la Barcella”. Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, Xert, 2002.

-Meseguer Folch, Vicente (1985): “El aceite de oliva y su importancia en la economía canetense”. 1985, paginas 49-57.

-Meseguer Folch, Vicente (2005): “L’olivera Farga del Maestrat”. 2005, páginas 56-57.

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): "El monte Turmell del término municipal de Chert, un paraje forestal histórico de gran valor medioambiental".

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): "El alzamiento carlista de julio y agosto de 1869, información sobre algunas de las partidas carlistas levantadas en armas en la provincia de Castellón".

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): "La línea de ferrocarril estratégico de Castellón a Chert por railes de vía estrecha, proyectada en 1905 y 1908, y con aprobación para su construcción por la real orden firmada el 8 de febrero del año 1913".

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): "Levantamientos en armas de varias partidas carlistas, en Chert y en otros pueblos del maestrazgo, noticias del corresponsal de Chert, diciembre del año 1872".

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): “El proyecto de la carretera Xert-Canet-Rosell-La Cenia incluida por decreto ley del año 1911 en el plan de Carreteras del Estado, que culminó en un camino vecinal aprobado para su construcción en el año 1913”.

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): “La estación prehistórica de la Mola de Chert, y su mentor el vicario de Xert D. Ambrosio Sanz, polifacético estudioso de las ciencias naturales, y oscurantista”.

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): “Las observaciones del astrónomo, geólogo y polifacético científico José Joaquín Lànderer de su visita a la estación prehistórica de la Mola de Chert, en 1880”.

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): “Noticia del año 1881, sobre el hallazgo en La Jana de unos restos humanos, estimados pertenecientes posiblemente a un hombre antediluviano ó cuaternario, manifestado por Ambrosio Sanz cura párroco o vicario de La Jana y datado por el catedrático Manuel Sales”.

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): “Los horrendos crímenes perpetrados por el Pincho de la Barcella, el Troppmann de Chert, año 1877”.

ARXIU FOTO-IMAGEN: EL MOSTILLO, UN POSTRE DEL TEMPS DE LA VEREMA DEL RAÏM.

Imàtgens cedides per J. E. Prades Bel. 







"LES TORTILLETES DE FARINA, DE LA GASTRONOMIA POPULAR DELS MASOS DE LA BARCELLA, CHERT, AÑOS 1860-1960".

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, FOLKLORE, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

(Proyecto): EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE LES MASIES I CASES DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT, CASTELLÓ), 1860-1960.

"LES TORTILLETES DE FARINA, DE LA GASTRONOMIA POPULAR DELS MASOS DE LA BARCELLA, EN CHERT, AÑOS 1860-1960".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Les històries escrites que m'acompanyen, m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un munt de vides molt diferents de la meua". J.E.P.B.).

INTRODUCCIÓ: Les tortilletes de farina, eren un important recurs gastronòmic del receptari popular dels antics masos de la Barcella (Xert), era un plat molt ràpid de preparar, molt gustos i assaciava la fam, este plat de cuina ràpida que costa de fer una primera tanda de tortilletes no més de 5 minuts de temps, per tant és una recepta rápida i clau de la cuina tradicional i popular dels masovers d'estes muntanyes, on era un plat molt popular de la cuina tradicional barcellenca, relacionada amb l'activitat de les plantacions i recol·lecció de cereals i la molenda dels grans per aconseguir la farina.

INGREDIENTS, per a dos persones: 2 ous, farina al gust, i un poc d’aigua per aclarir la pasta i fer la més lleugera, i oli d'oliva abundant en un paellonet per a fregir les tortilletes i que estes puguen augmentar de volum. Es poden fer les tortilletes amb un poquet de sal o sense sal.

PREPARACIÓ:

(1).

ADDENDA: ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES):

AGRAÏMENTS: Esta sèrie d'articles de tints autobiogràfics, estan dedicats a la memòria dels antics habitants de la Barcella, els textos recullen les memòries d’un fons documental autobiogràfic facilitat per Constancia Bel Domenéch i per Àngeles Bel Doménech, que és la mare de qui escriu i subscriu (Juan Emilio Prades Bel). 

- La meua mare i la meua tía, varen néixer i es van criar dins de l'àmbit cultural i familiar al voltant de les masies de la Barcella. Els seus records nítids de família (desde els anys 1860 a 1960) m'impulsen a redactar i transmetre la memòria cultural de la vida i les costums d'este territori, abans molt viu, i avui dia silenciós i adormit esperant pacient el retorn dels seus mentors familiars, als quals anirem recordant en esta sèrie d'articles de divulgació de portes obertes de la cultura de la Barcella, "in memoriam".

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA I FONTS DOCUMENTALS:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “ Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441. ISBN 84-89944-93-8 .

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la Vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de Xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Meseguer Folch, Vicente (2002): “Xert i la Barcella”. Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, Xert, 2002.

-Meseguer Folch, Vicente (1985): “El aceite de oliva y su importancia en la economía canetense”. 1985, paginas 49-57.

-Meseguer Folch, Vicente (2005): “L’olivera Farga del Maestrat”. 2005, páginas 56-57.

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): "El monte Turmell del término municipal de Chert, un paraje forestal histórico de gran valor medioambiental".

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): "El alzamiento carlista de julio y agosto de 1869, información sobre algunas de las partidas carlistas levantadas en armas en la provincia de Castellón".

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): "La línea de ferrocarril estratégico de Castellón a Chert por railes de vía estrecha, proyectada en 1905 y 1908, y con aprobación para su construcción por la real orden firmada el 8 de febrero del año 1913".

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): "Levantamientos en armas de varias partidas carlistas, en Chert y en otros pueblos del maestrazgo, noticias del corresponsal de Chert, diciembre del año 1872".

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): “El proyecto de la carretera Xert-Canet-Rosell-La Cenia incluida por decreto ley del año 1911 en el plan de Carreteras del Estado, que culminó en un camino vecinal aprobado para su construcción en el año 1913”.

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): “La estación prehistórica de la Mola de Chert, y su mentor el vicario de Xert D. Ambrosio Sanz, polifacético estudioso de las ciencias naturales, y oscurantista”.

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): “Las observaciones del astrónomo, geólogo y polifacético científico José Joaquín Lànderer de su visita a la estación prehistórica de la Mola de Chert, en 1880”.

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): “Noticia del año 1881, sobre el hallazgo en La Jana de unos restos humanos, estimados pertenecientes posiblemente a un hombre antediluviano ó cuaternario, manifestado por Ambrosio Sanz cura párroco o vicario de La Jana y datado por el catedrático Manuel Sales”.

- Prades Bel, Juan Emilio (2012): “Los horrendos crímenes perpetrados por el Pincho de la Barcella, el Troppmann de Chert, año 1877”.

ARXIU FOTO-IMAGEN: 

Imàtgens cedides per J. E. Prades Bel. 






 

lunes, 19 de octubre de 2026

"XX JORNADES D'ESTUDI DEL MAESTRAT CELEBRADES EN BENICARLÓ, 15, 16 I 17 D'OCTUBRE DE 2026".

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, FOLKLORE, PATRIMONIS I PAISATGES DELS POBLES DEL MAESTRAT HISTÒRIC:

"XX JORNADES D'ESTUDI DEL MAESTRAT CELEBRADES EN BENICARLÓ, 15, 16 I 17 D'OCTUBRE DE 2026". 

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL

Centre d'Estudis del Maestrat / Centro de Estudios del Maestrazgo

- 16, 17 i 18 d’octubre de 2026. Lloc: Sala de Premsa del MUCBE (carrer de la Pau, 2, de Benicarló).

- Ponència. “Resistència armada contra Franco: els maquis al Maestrat”. A càrrec del Dr. Raül González Devis (Universitat Rovira i Virgili).

- Taula redona sobre “Fonts d’informació i recerca local”: Participaran diverses associacions culturals del Maestrat.

- Ponències (12): 




 



















sábado, 19 de septiembre de 2026

"CRÓNICAS HISTÓRICAS, AÑO 1869: PRESENCIA DE LAS PARTIDAS CARLISTAS DE MESTRE, OCHÉ Y VILANOVA, RECORRIENDO LOS PUEBLOS DEL MAESTRAZGO".

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS, Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

"CRÓNICAS HISTÓRICAS, AÑO 1869: PRESENCIA DE LAS PARTIDAS CARLISTAS DE MESTRE, OCHÉ Y VILANOVA, RECORRIENDO LOS PUEBLOS DEL MAESTRAZGO". 

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL ("Las historias escritas que me acompañan, me ayudan a pensar, a imaginar, a vivir, y a experimentar un mundo de vidas muy diferentes a la mía". J.E.P.B. cronista histórico).

- (En homenaje a mi tierra, a mi país, a sus gentes, a sus memorias y a su historia).

INTRODUCCIÓN, TEMÁTICA: El alzamiento carlista de 1869, fue un levantamiento armado que se originó en el verano de ese año, como consecuencia de la aprobación de una nueva Constitución Liberal que autorizaba la libertad de cultos, lo que iba en contra del Concordato de 1851. Cabe recordar que el año anterior tuvo lugar la Revolución de 1868 ("la Gloriosa"), que acabó con el reinado de Isabel II.

EXPOSICIÓN DOCUMENTAL:

(Documento oficial N.º 1, fechado en el año 1869):  

La Época, periódico político y literario (Madrid). N.º 6683. Martes 24/8/1869, n.º 6.683. El movimiento carlista del Maestrazgo no ha tenido la importancia que en |os primeros momentos sé creyó que pudiera alcanzar.

- Verdad es, que ha sido grande la actividad con que las autoridades han procedido, así como la de las columnas que emprendieron la persecución de las partidas qué se levantaron.

-  Una correspondencia de Morella, dirigida a nuestro colega de Valencia titulado “Las Provincias”, contiene curiosos detalles acerca del asunto. Dice así:

- “Creo poder asegurar a V., estimado amigo, que la insurrección del Alto Maestrazgo toca ya a su término, y a no ser por el continuo e incesante movimiento de tropas que venimos presenciando y qué convierten a nuestra población en un verdadero campamento, casi dudaríamos de la violenta situación en que nos colocan las circunstancias especiales del país, que por lo visto debe inspirar al gobierno menos cuidado todavía del que le inspira. 

- Todo el mundo sabe qué ideas políticas dominan en el Maestrazgo y cuan partidarios son estos montañeses del viejo tradicionalismo.

- Pero entre profesar estas ideas, y decidirse a sostenerlas con las armas hay gran diferencia, media una gran distancia que pocos están dispuestos a salvar, mucho menos conociendo por experiencia propia los resultados de una guerra fratricida, de la que afortunadamente nos hemos salvado por ahora.

- Felicitémonos, pues, por las tendencias hacia la paz que vemos dominar en nuestro pueblo, y de la cual podría suministrar a V. datos muy elocuentes que hablan en su favor, y que omito por no permitirlo los límites de una simple carta.

- Y pasando al terreno de las noticias, dudo poder satisfacer la natural curiosidad de sus lectores, porque hoy por hoy aquellas son escasas y de poca importancia.

- De las partidas subsistentes dentro de este territorio se sabe que la de Mestre vaga por las inmediaciones del Forcall, La-Mata y Cinctorres; que la de la Tinensa, mandada por Oché, va recorriendo los pueblos de Bojar, Bel y Puebla (de Benifassar), y se habla de otra tercera (partida) compuesta de aragoneses, cuyo paradero no puedo fijarle, porque en estos momentos se ignora.

- Las dos primeras, en las cuales abundan viejos y gente muy joven, van muy mal armadas, sin equipo alguno y en un estado de desaliento que inspira verdadera lástima. Es de esperar que prorrogado el tiempo para indultarse se acogerán todos a este beneficio y se restituirán con un grave desengaño a sus hogares.

- El 17 regresó a esta plaza el brigadier Velarde después de una pesada correría por estos pueblos, habiéndoles cogido a los facciosos de la partida de Mestre, que huyeron al divisarle en precipitada fuga, un caballo, algunas armas y una magnífica canana de terciopelo.  

- En los pueblos de San Mateo y Cálig principiaron las recriminaciones entre la gente de D. Carlos.

- A consecuencia de una fuerte escisión habida en este último (pueblo de Cálig), de la cual han resultado importantes declaraciones, fueron conducidas algunas personas al juzgado de Vinaroz, entre ellas un alcalde que (lo) fue en la dominación pasada.

- En el término de Chert se encontró días pasados el cadáver del célebre Griñón, autor del asesinato de un cabo de la Guardia civil, y persona de malos antecedentes. Parece que su muerte ha sido también violenta.

- Ayer regresó de Monroyo y Castellote el coronel Sr. Chulvi, y hoy ha vuelto a salir no sé en qué dirección.

- También lo ha verificado el Sr. Velarde; y al frente de otra columna el teniente coronel Sr. Serrano.

- Obrarán en combinación para exterminar de una vez los restos de las partidas, que por aquí pululan.

- Anteayer se presentaron en San Mateo 15 individuos de la partida Vilanova, cuyo cabecilla no ha sido conducido a esta plaza, como se ha dicho.

- El espíritu de la tropa y Guardia civil es por demás decirle, que no puede ser más excelente.—X.

- La condesa de Morella, al pasar por Bayona, se ha hospedado en casa del Sr. Ferreres, ayudante de campo que fue de Cabrera. La residencia del Sr. Ferreres es una casa de campo de Guethary.

ADDENDA, ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN EMILIO PRADES):

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

ARCHIVO FOTO-IMAGEN: 

Imágenes cedidas por J. E. Prades Bel.   

"AÑO 1869: LAS PARTIDAS REBELDES SALIDAS DE UN NUEVO ALZAMIENTO CARLISTA EN LOS PUEBLOS DEL MAESTRAZGO".

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS, Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

"CRÓNICAS HISTÓRICAS, AÑO 1869: LAS PARTIDAS REBELDES SALIDAS DE UN NUEVO ALZAMIENTO CARLISTA EN LOS PUEBLOS DEL MAESTRAZGO". 

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL ("Las historias escritas que me acompañan, me ayudan a pensar, a imaginar, a vivir, y a experimentar un mundo de vidas muy diferentes a la mía". J.E.P.B. cronista histórico).

- (En homenaje a mi tierra, a mi país, a sus gentes, a sus memorias y a su historia).

INTRODUCCIÓN, TEMÁTICA: El alzamiento carlista de 1869, fue un levantamiento armado que se originó en el verano de ese año, como consecuencia de la aprobación de una nueva Constitución Liberal que autorizaba la libertad de cultos, lo que iba en contra del Concordato de 1851. Cabe recordar que el año anterior tuvo lugar la Revolución de 1868 ("la Gloriosa"), que acabó con el reinado de Isabel II.

EXPOSICIÓN DOCUMENTAL:

(Documento oficial N.º 1, fechado en el año 1869): 

- AÑO 1869: El Centinela del pueblo 20/8/1869, página 3. MINISTERIO DE LA GUERRA. De “El Boletín de la Guerra” tomamos lo siguiente:

- En una carta de San Mateo, fecha 13 (de agosto de 1869), da curiosos detalles de lo ocurrido allí con motivo del levantamiento de los carlistas, castigados ya, y deshecho por los voluntarios y las tropas que los batieron y dispersaron.

- Dice así el corresponsal:

- “Ya de tiempo se iba amenazando y aplazando el movimiento carlista de este país, hasta que el día 11 (de agosto de 1869) corrió tan vivamente la alarma, que nos obligaron a los liberales a estar toda la noche sobre las armas en la torre y en la sala capitular (de San Mateo).

- En el día de ayer desde el amanecer se notaron grupos de carlistas en esta población (de San Mateo), los que aumentando hasta que, sobre cosa de las nueve, y habiéndose reunido unos 150 hombres entre armados y desarmados, dieron el grito en la plaza Mayor de ¡¡¡ Viva Carlos VII !!! ¡¡¡Viva Cabreras!!! y ¡¡¡ Viva la religión !!!

- Los de la torre, compuesto de siete soldados y un oficial, los soldados de la reserva, y los liberales D. Agustín Pauner, comandante retirado, D. José Forner, José Vaquer y Agustín Safont, contestaron con “vivas a la libertad y al pueblo soberano”.

- Los carlistas hicieron un bando de su rey de que se entregaran todas las armas.

- Atacaron al cuartel de la guardia civil, cuyos hombres se resistieron a todo trance despreciando las amenazas de que serían abrasados dentro.

- Los de la torre de ningún modo quisieron entregarse, diciendo que preferían morir de hambre que verse humillados por los neos.

- Mas á cosa de la una y media, y cuando estaban los carlistas más descuidados, se presentó el capitán de la guardia civil D. José Díaz y el alférez D. Eugenio Ayala con los guardias de Vinaroz, Benicarló y Cálig, los cuales, lanzándose hacia el pueblo con el mayor arrojo, y ayudados por los de la torre y cuartel ahuyentaron a los carlistas, en número de 79, con la más precipitada y desordenada fuga.

- Al salir la partida del pueblo se juntó con la de Alcalá, los que les ayudaron a huir.

- Se cree que esta última se compone de 50 a 60 hombres.

- Anoche se presentó otra partida de 40 a 50 hombres en Traiguera.

- De Albocácer salió ayer una partida de 18 hombres al mando del alcalde de la situación pasada y de un sacerdote hijo suyo.

- Dícese que en la partida de Alcalá (de Chivert) hay siete caballos montados por otros tantos jefes.

- La partida de San Mateo cuando salió no tenía caballo alguno.

- Se cree que los habrían recogido en Tirig, donde se les ha agregado un pequeño grupo.

- De Chert se ha juntado otro grupo a la partida que apareció en Traiguera.

- De las Cuevas de Vinromá no se sabe todavía nada, más que hay alguna efervescencia.

- Lo mismo en Ulldecona.

- Me restaba advertir que en esta población no ha habido ninguna desgracia que lamentar”.

ADDENDA, ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN EMILIO PRADES):

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

ARCHIVO FOTO-IMAGEN: 

Imágenes cedidas por J. E. Prades Bel.   

"EL MOSTILLO, UN POSTRE DEL TEMPS DE VERMAR EL RAÏM, EN LA GASTRONOMIA POPULAR DELS MASOS DE LA BARCELLA, EN XERT, ANYS 1860-1960".

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, FOLKLORE, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ: (Proyecto): EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒR...