Translate

lunes, 24 de agosto de 2026

 GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DEL TERME I MUNICIPI DE XERT:

Per: JUAN E. PRADES BEL, "Humanitats" ("ESPIGOLANT CULTURA": Taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsi): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Sèrie temàtica): "EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DELS MASOS, LES CASES I LA GENT DEL TERME DE XERT I LA BARCELLA, VIDA I OBRA 1860-1960".

""MENXAR LLET DE CALOSTRE", UN COSTUM EMPÍRIC IMMUNITZADOR, PRACTICAT EN L'ANTIGOR PELS MASOVERS PASTORÍVOLS DE LA BARCELLA (XERT / CHERT)".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Les històries escrites que m'acompanyen, m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un munt de vides molt diferents de la meua". J.E.P.B.).

INTRODUCCIÓ: Este article, el dedique a un aliment energètic natural molt poc conegut i poc valorat en l'actualitat del segle XXI, es tracta del calostre que és la primera llet que produixen les mares després de parir, es tracta de l'aliment més important en la vida dels mamífers, i és un aliment ideal i primordial per a la seua vida, ja que esta peculiar llet alberga la primera immunització del recent naixcut, i resol les necessitats alimentàries dels primers dies, i les primeres dificultats dels òrgans digestius.

EXPOSICIÓ: Este gran manà d'inmunització, es un serum creat i segregat de forma natural per totes les mares, sent este un aliment primordial per a la vida, els fills tan sols tenen l'oportunitat de consumir-lo maman, i tan sols durant els tres o quatre dies primers de vida posteriors al part i naiximent. Este superaliment és la primera llet que es produeix, i la seua durada d'existencia no va més enllà d'uns quatre dies posterior al part, moment en què sa mare comença a produir la llet definitiva, la que tots coneixem.

ELS PASTORS: Els pastors saben molt be del efecte protector de la llet de calostre, i procuren vigilar que el recent naixcut prenga calostre dins de la primera hora de la seua vida, de normal solen ajudar a la cria a què puga mamar amb la major ràpides, l'aguanten plantaet i "l'asormen" procurant que s'agarre a mamar per si mateix, si no te força i no eu fa per si mateix, li munyen el calostre directament dins la boca per a que trage, una vegada ha mamat per primera vegada el seu sistema de protecció immunològica es posa en marxa i començen a pendré força, és molt primordial esta premura del primer pas de poder mamar amb soltura, pues el recent naixcut si no pren suficient calostre en els tres primers dies de vida pillara tota classe de malalties i debilitats, i poden morir en poc de temps o estar mals de per vida.

EL CONSUM DE PENDRE LLET DE CALOSTRE DE CABRA: La gent sabien dels favors medicinals que ofereix de forma natural el calostre, i tractaven de aprofitarse i adquirir per vía oral el poders benefactors del calostre, apart de ser un plaer gastronómic el consumirlo, en gran part era més bé vist com a remei casolà medicinal i natural, el calostre es prenia cuit, preferenment als canvis d'estacions, en estar fluixos i desvalguts, cada vegada que es notaven constipats o malaltissos d'alguna cosa, en tots els casos de senyals d'enfermetat i malestars una de les solucions empíriques era prendre una tassa de grums i serum de llet de calostre de cabra durant alguns dies, per a enfortir a les persones.

COCCIÓ DELS CALOSTRES: En una cassola o olla alta abocar la llet de calostre, afegir el sucre a la llet, encendre el foc, i com si cogueres llet normal sense parar de "remenejar" amb una paleta de cuina per tratar de parar el bull, el foc baixet, sense descuidarse i sempre parant conter de la llet, pel motiu què la llet puja molt ràpidament i es desborda, lo que dona molta faena. La llet amb el calor va sofrint un canvi, va espesant-se i va fent uns grums que van creixent, la cocció dura més o meyns una mitja hora. Es consumeix tot, els grums de calostre i el sèrum.

INGREDIENTS: Llet de cabra, vaca u ovella recient parida (calostre) y sucre. (Els calostres tenen que quedar prou dolsos).

(Opcional en temps actual, es pot anyadir: rama de canella, corfa de llima).

COMPOSICIÓ ANALÍTICA DEL CALOSTRE:

Aminoàcids: Són contribucions d'albúmina vitals per al metabolisme cel·lular i regeneració de la cèl·lula. Una manca d'aminoàcids pot ser la causa de trastorns del creixement i afeblir el sistema immunitari en general. Un abast adequat d'aminoàcids assegura la correcta provisió d'energia tant física com psíquica i, per tant, té una influència decisiva en les capacitats de tipus corporal i mental.

Immunoglobulines (A, D, E, G, i M): Són anticossos, de vital importància i determinants per a la profilaxi i prevenció davant de les infeccions que poden atacar l'organisme. Es podria afirmar que la vaca produeix moltes i molt diferents immunoglobulines, que causen una immunització passiva i possiblement al·lèrgies en altres espècies mamíferes. El calostre de totes les espècies mamíferes conté ingredients immunitzants contra els bacteris Escherichia coli, que poden arribar a causar diarrea i vòmit. A més, també neutralitzen toxines, virus i els bacteris en el sistema limfàtic i circulatori. S'ha arribat a comprovar, que a les 72 h posteriors a l'enllumenament, la vaca elimina fins a 2 kg d'immunoglobulines.

Factors naturals de creixement: Aquests influeixen en gairebé tots els processos cel·lulars del cos i poden ajudar a accelerar el creixement de molts tipus de cèl·lules per una banda, com també poden aturar el creixement de cèl·lules per altra banda. Com a exemple: protegeix la coberta de proteïna de la cèl·lula muscular, un altre factor pot accelerar el creixement dels ossos i els cartílags; un altre, impedeix el desenvolupament de cèl·lules nocives. Tot això es deu a la interacció dels diferents factors de creixement, resultant així el balanç i l'equilibri perfecte del metabolisme cel·lular. A més d'això, certs factors de creixement són capaços d'influir en el sistema immunitari i d'estimular la producció d'immunoglobulines pròpies del cos humà.

Vitamines: Les vitamines són de requisit indispensable per a un metabolisme regular de proteïnes, greixos i carbohidrats. Les vitamines A, B 12 i E es troben en petites quantitats i hi ha indicis del contingut de totes les altres vitamines.

Citoquines: Estes substàncies immunotransmissores són les encarregades d'estimular els ganglis limfàtics i contenen immunofactors antivirals de gran rendiment, a més ajuden molt en les articulacions artrítiques i lesions.

Glicoproteïnes: Les glicoproteïnes fan possible que els immunofactors i factors de creixement passin per l'aparell digestiu àcid inhibint la fissió ocasionada pels enzims de l'estómac (proteasi).

Lactoferrina i transferrina: Aquestes s'encarreguen de transportar el ferro fins als glòbuls vermells i així impedir que virus i bacteris puguin apoderar-se del ferro. Com que els virus necessiten una cèl·lula "hoste" per procrear-se, això s'inhibeix eficaçment. Eficaç proteïna antiviral, antibacteriana i antiinflamatòria té excel·lents efectes terapèutics per a càncer, VIH, herpes, Síndrome de fatiga crònica, citomegalovirus, candidiasi i altres infeccions.

Lactobacillus Bifidus Acidophilus: Este és l'encarregat de donar suport a la digestió i reduir bacteris i fongs nocius per a l'aparell digestiu.

PRP (Polipèptides riques en prolina): Donen suport i regulen la glàndula de l'estafa i produeixen efectes sobre el sistema immunitari. També coneguts com a Factors de Transferència Els factors de transferència són un factor derivat de la lisi i leucòcits que són donadors immunes i són capaços de transferir intel·ligència immunitària tant local, com sistèmica a receptors no immunes. Són considerats un tipus de limfocina. Un sistema immunitari sobreactiu (autoimmunitat) és apaivagat, mentre que un debilitat és estimulat.

Leucòcits: Són els glòbuls blancs que estimulen la producció d'interferó, el qual retarda i elimina la reproducció viral i també la penetració a les parets de les cèl·lules.

Enzims: La lactoperoxidasa-tiocianat i la peroxidasa i l'oxidasa de xantina destrueixen els bacteris gràcies a la seva facultat de segregar peròxid d'oxigen.

Lisozima: Agent hidrolitzant (procés químic de descomposició) i enfortidor del sistema immunitari que pot destruir els bacteris i els virus al contacte.

Limfocines: Pèptids que s'assemblen a les hormones produïts per limfòcits activats, aquests limfòcits regulen la reacció immunitària.

Inhibidors tripsínics i proteàsics: Aquests protegeixen els factors immunitaris i de creixement del calostre de ser destruïts a les vies gastrointestinals. També impedeixen que el bacteri Helicobacter pylori s'adhereixi a les parets de l'estómac, finalment serveixen per tractar les úlceres pèptiques.

Oligopolisacàrids i glicoconjugats: Atrauen i es fixen a patògens tals com el Streptococcus, E. Coli, Salmonella, Cryptosporidium, Giardia, Entamoeba, Shigella, Clostridium, toxines A i B, i el còlera. Els oligopolisacàrids i els glicoconjugats eviten que els patògens es fixin a les membranes mucoses i que les penetrin.

Altres factors immunitaris: Alguns dels factors immunitaris documentats inclouen l'àcid oròtic, la IgA secretòria, l'ajudant específic IgA, la lactoglobulina B, la lactaaIbúmina, la prealbúmina, l'alfa-1 antitripsina, l'alfa-1 fetoproteïna, l'alfa-2 macroglobulina, l'alfa-2 Apglicoproteïna, C3, C4 i els orosomucoides.

Sofre: Mineral que exerceix un important paper en el metabolisme i en moltes proteïnes estructurals del cos del nounat.

Altres components: El calostre a més conté endorfines, interleucines, interferona, biotina, L-carnitina, melatonina, insulina, lisozima, prolactina, xantinoxidasa, lactoperoxidasa, i moltes més. El Calostre podria ser adequat per a diabètics i persones amb estómac delicat.

Els factors de creixement presents als calostres de mamífers, augmenten la reproducció de les cèl·lules i el creixement dels teixits en estimular la formació de DNA i RNA, aquests factors poden augmentar el nombre de cèl·lules "T", accelerar el procés de sanació de ferides, estabilitza els nivells de glucosa, disminueix la necessitat d'insulina, augmenta el creixement ossi i muscular, a més de cremar greix.

Entre els factors de creixement del calostre es troben els següents:

Factor de creixement epitelial (EgF)

Factor de creixement insulinoide I i II ( IgF-I i IgF-II)

Factor de creixement dels fibroblasts (FgF)

Factor de creixement derivat de plaquetes (PDGE)

Factors de creixement transformadors A i B (TgA i B)

Hormona del creixement (GH).  

AGRAÏMENTS: Esta sèrie d'articles de tints autobiogràfics inclosos en la serie "Espigolant Cultura", estan dedicats a la memòria dels antics habitants de la Barcella, els textos recullen les memòries d’un fons documental autobiogràfic facilitat per Àngeles Bel Doménech, que és la mare de qui escriu i subscriu (servidor Juan Emilio Prades Bel). La meua mare va néixer i es va criar dins de l'àmbit cultural i familiar al voltant de les masies del Barranc de la Barcella dins de la família genealògica Doménech-Jovaní, Bel-Doménech, Bel-Carbó, Jovaní-Guardiola, Jovaní-Fonollosa, Guardiola-Beltrán.... Els seus records nítids de família (1860-1960), de la meua mare i el seu gran apreci d'amor i gran estima als seus i meus familiars als quals corresponc, m'impulsen a redactar i transmetre les experiències, la vida i els costums, i la cultura folklòrica familiar i per extensió de la gent d'este territori, abans molt viu, avui dia silenciós i adormit, esperant pacient el retorn dels seus mentors, als quals recordarem en estos articles de divulgació de portes obertes de la Barcella, i al seu patrimoni mil·lenari caigut en l'oblit etern,"In Memoriam".

ADDENDA: ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (POR JUAN EMILIO PRADES):

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFIA I FONTS DOCUMENTALS:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441.

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la Vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de Xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un bien de propios de la villa de Canet lo Roig del año 1854, un molino del "Consell de Canet" ubicado en el término de Traiguera".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El municipio de Xert/Chert en el año 1922, datos para su historia".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Chert en el diccionario de Madoz. La villa de Xert//Chert en los años 1.845-1850”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "Las masías de la Barcella (Xert) y las ventajas de las leyes liberales para el fomento y la implantación de la repoblación rural, un ejemplo es la ley del año 1868, recopilación y ampliación de varias leyes anteriores".

- Meseguer Folch, Vicente (2002): “Xert i la Barcella”. Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, Xert, 2002.

-Meseguer Folch, Vicente (1985): “El aceite de oliva y su importancia en la economía canetense”. 1985, paginas 49-57.

-Meseguer Folch, Vicente (2005): “L’olivera Farga del Maestrat”. 2005, páginas 56-57.

ARXIU FOTO-IMATGEN:

Rabera d'ovelles.

Agraiments a Amador Prades Doménech.







Panorámica de La Barcella.


Aljub de La Barcella.

Panorámica del terreno de La Barcella.



 GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DEL MUNICIPIO DE XERT:

Por: JUAN E. PRADES BEL, "Humanismo” (Proyecto: "ESPIGOLANT CULTURA": Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

(Temática): DATOS PARA LA HISTORIA DE LA BARCELLA, ANROIG Y CHERT.

(Temática): HOMENAJE AL PAISAJE CULTURAL, HISTÓRICO, FOLKLÓRICO, GASTRONÓMICO, Y AL ARGOT AGROPECUARIO AUTÀRQUICO DE LAS MASIAS, LAS CASAS Y LOS VECINOS DE LA BARCELLA, ANROIG Y XERT, INTERVALO 1860-1960.

"DIVERSAS HEREDADES DEL MUNICIPIO DE XERT-CHERT, DATOS DEL REGISTRO DE LA PROPIEDAD DEL AÑO 1863".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.

("Les històries escrites que m'acompanyen, m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un munt de vides molt diferents de la meua". J.E.P.B.)

INTRODUCCIÓN: En un listado de aviso de información pública para citar a diversos propietarios de suelo urbano y rústico del término municipal de Xert a actualizar datos sobre sus heredades, con este motivo fue publicado en el año 1863 el citado bando de convocatoria a petición del registro de la propiedad de San Mateo, en dichos textos se citan los nombres de diversos propietarios de fincas agrícolas xertolinas, y referencias toponímicas, citándose diversas propiedades rústicas y urbanas de dichas personas dentro del término municipal de Xert. El interés de dicho listado es de histórico, onomástico y retrospectivo, y permite conocer de primera mano nombres y apellidos de personas y familias antiguas xertolinas, así como una buena variedad de referencias toponímicas del suelo rústico, partidas rurales y heredades del término municipal, así como la cabida y los límites del área de extensión de los terrenos. Dichos datos históricos permiten ampliar los conocimientos de acercamiento a la evolución y transformación del territorio, y rememorar así la memoria antigua a través de la onomástica y la antroponimia utilizadas a modo de recuerdo fraternal de acercamiento entre el pasado y el presente... Que así sea.... 

EXPOSICIÓN DOCUMENTAL:

(TEXTOS DEL AÑO 1863). Audiencia de Valencia. Gazeta: núm. 50, de 19/02/1863, páginas 3 a 4. AUDIENCIA DE VALENCIA. PROVINCIA DE CASTELLON. REGISTRO DE SAN MATEO. Extracto de las inscripciones defectuosas que se hallan en este Registro, correspondientes á los pueblos del partido, para que los interesados en ellas se presenten á ratificar sus sitios y demás requisitos necesarios, y venir en conocimiento de las mismas, en conformidad al Real decreto de 30 de Julio último (1862).

PUEBLO DE CHERT. 

Finca rústica adquirida por Tomás Aguilar; la adquirió de Doña Josefa Feliú en el año 1843. Cabida de todas las fincas que le compró.

Urbana, por Tomás Aguilar de Trinitario Meseguer en 1860. Lindes de la de Trascases.

Rústica, por Bernardo Beltrán de Doña Gregoria Larroca en 1860. Lindes y cabida de la heredad Francás.

Idem (Rústica), por D. José Bosch de sus padres en 1860. Lindes y cabida de la masía Llanza, Acequia y Foyes.

Urbana, por José Beltrán de José Jovani en 1840. Lindes de la del Tosalet.

Rústica por Juan Bautista Celma de sus padres en 1844. Cabida y lindes del Huerto y Archiies.

Idem, por Ambrosio Celma de sus padres en 1844. Cabida y lindes de Dellá del Rui, Closa y Acanicies.

Idem, por Vicenta Celma de sus padres en 1844.  Cabida y lindes de Moliner y Clot den Simó.

Idem, por José Doménech de Pascual de Bautista Sanz en 1842. Cabida dels Correns, Carrerasa y Castellvell.

Urbana, por Manuel Doménech de sus padres en 1840. Situación de la casa que heredó.

Rústica, por D. José, D. Francisco y Doña Joaquina Antonia Feliu en 1700 al 1800. En todas las fincas rústicas que compraron en este período faltan la cabida.

Idem, por Doña Antonia Feliú de Doña Manuela Polo en 1821. Cabida de toda la herencia.

Idem, por Doña Antonia Feliú de Doña Micaela Grau en 1842. Cabida de toda la herencia.

Idem, por D. José Figuera de Doña Antonia Figuera y Feliú en 1853. Cabida de Crevetá, Dellá el Rui, Estolladós y Antula.

Idem, por Domingo Ferrer Percastelar de su padre en 1838. Lindes de la heredad Basa.

Idem, por José Jovani de D. Nicolás Vilanova en 1848. Lindes y cabida del Francar.

Idem, por Miguel Jovani de sus padres en 1850. Cabida de Barranquer, Planeta y Solana.

Idem, por Manuel, Bautista, José, Esteban, Rita, Josefa, Manuela y Magdalena Jovaní de su padre Manuel en 1838. Cabida y lindes de todas las heredades que se dividieron en dicho año.

Idem, por Agustín Masip y Romeu de sus padres en 1845. Cabida de Sort y Alcanicies.

Idem, por Francisca Roda de Manuel Jovani en 1837. Cabida y lindes de Nabordá, Closa y Plá Enchover.

Idem, por Alberto Romeu y Jimeno de sus padres en 1854. Cabida y lindes del Bovalar.

Idem, por José Sales de Rita Bel en 1848. Cabida de Clotes, Sequies, Castevell, Blaneta y Calvaris.

Idem, por Rosa Sales de Esteban Sales en 1848. Cabida de Castevell y Sals.

Idem, por Francisco Sales de Esteban Sales en 1848. Cabida de Castevell y Sals.

Idem, por José Sales y Bel de Ramón Ferreres en 1854. Cabida de Creveta, Dellá del Rui, Ardules y Estellader.

Idem, por María, Miguel, Vicente y Manuela Sanz de su padre Bautista (Sanz) en 1815. Cabida de todas las heredades que heredaron de sus padres en dicho año.

Urbana, por Vicente San de Francisco de Isidro Sales en 1851. Situación de la casa que le compró.

Idem (Urbana), por José Sanz en 1848. Lindes y de quién adquirió la casa calle de San Blas.

PREVENCIONES.

1.ª Los que aparecen ó se crean interesados en las inscripciones anteriormente extractadas acudirán á rectificarlas, conforme á lo prevenido en el Real decreto de 30 de Julio último.

2.ª También podrán solicitarla rectificación y traslación de dichas inscripciones á los nuevos Registros los que tengan la representación legítima de cualquiera de los interesados, como el padre por el hijo que esté bajo su potestad, el marido por la mujer, el tutor ó curador y el mandatario, aunque el mandato sea verbal ó tácito.

3.a Para adicionar el traslado de las inscripciones defectuosas se presentarán en el Registro los documentos de que resulten las circunstancias que deban adicionarse, y en su defecto una nota en que se expresen, extendida de conformidad y firmada por todos los interesados. Cuando dichas circunstancias se refieran á los linderos de una finca rústica, se considerarán como interesados los dueños de los predios colindantes.

4.ª La rectificación prevenida es necesaria para asegurar los derechos á que se refieren los mencionados asientos defectuosos, porque trascurrido un año desde que empiece á regir la ley Hipotecaria, en tanto se considerará trasmitido el dominio de los inmuebles, y constituidos, modificados ó extinguidos los derechos reales de toda especie con relación á tercero, en cuanto conste, así en las antiguas como en las nuevas inscripciones, y no más, lo  que no aparezca en ellas explícitamente consignado, aunque se acredite por los títulos de pertenencia, por los protocolos de las Escribanías, ó se justifique plenamente por cualquiera otro de los medios de prueba que se admiten en juicio, no podrá oponerse á terceros adquirentes que hayan inscrito su derecho , exceptuándose tan solo las hipotecas legales que menciona el art. 354 de la citada ley.

Los que descuiden la rectificación de las inscripciones comprendidas en este extracto sufrirán los perjuicios consiguientes á su negligencia.

5.ª Por la rectificación de los asientos defectuosos que se pida dentro de un año, contado desde la publicación de este anuncio en el Boletín da la provincia, se devengará en el Registro la mitad de los honorarios de arancel.

San Mateo, 4 de Febrero de 1863. = Juan Bautista Aragó.

ADDENDA: ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN EMILIO PRADES):

TOPÓNIMOS CITADOS EN LOS TEXTOS DEL REGISTRO DE LA PROPIEDAD (41): Heredad Francás, Masia de Llanza, Acequia, Foyes, Tossalet, Huerto, Archiles, Dellà del Rui, Closa, Acanicies, Moliner, Clot den Simó, Correns, Carrerasa, Castellvell, Crevetá, Dellá el Rui, Estolladós, Antula, heredad Basa, heredad del Francar, Barranquer, Planeta, Solana, Sort, Alcanicies, Nabordá, Closa, Plá Enchover, Bovalar, Clotes, Sequies, Castevell, Blaneta, Calvaris, Castevell, Sals, Creveta, Dellá del Rui, Ardules, Estellader....

ONOMÁSTICA Y ANTROPONIMIA: 

NOMBRES DE PILA CITADOS EN LOS TEXTOS DEL REGISTRO DE LA PROPIEDAD:

NOMBRES DE HOMBRES (40): Tomás, Tomás, Trinitario, Bernardo, José, José, José, Juan, Bautista, Ambrosio, José, Bautista, Manuel, José, Francisco, Domingo, José, Nicolás, Miguel, Manuel, Bautista, José, Esteban, Manuel, Agustín, Manuel, Alberto, José, Esteban, Francisco, Esteban, José, Ramón, Miguel, Vicente, Bautista, Vicente, Francisco, Isidro, José, ...

Nº1: JOSÉ: Citado en 10 ocasiones.

Nº2: MANUEL: Citado en 4 ocasiones. 

Nº3: BAUTISTA: Citado en 4 ocasiones.

Nº4: FRANCISCO: Citado en 3 ocasiones.

Nº5: ESTEBAN: Citado en 3 ocasiones.

Nº6: MIGUEL: Citado en 2 ocasiones.

Nº7: VICENTE: Citado en 2 ocasiones.

Nº8: TOMÁS: Citado en 2 ocasiones.

Nº9: Apellidos citados en 1 sola ocasión: Trinitario, Bernardo, Juan, Ambrosio, Domingo, Nicolás, Agustín, Alberto, Ramón, Isidro, ...

NOMBRES DE MUJERES (19): Josefa, Gregoria, Vicenta, Joaquina, Antonia, Antonia, Antonia, Micaela, Antonia, Antonia, Rita, Josefa, Manuela, Magdalena, Francisca, Rita, Rosa, María, Manuela, ...

Nº1: ANTONIA: Citado en 5 ocasiones.

Nº2: MANUELA: Citado en 2 ocasiones. 

Nº3: RITA: Citado en 2 ocasiones.

Nº4: JOSEFA: Citado en 2 ocasiones.

Nº5: Apellidos citados en 1 sola ocasión: Gregoria, Vicenta, Joaquina, Micaela, Magdalena, Francisca, Rosa, María, ...    

APELLIDOS CITADOS EN LOS TEXTOS DEL REGISTRO DE LA PROPIEDAD (64): Aguilar, Feliú, Aguilar, Meseguer, Trascases, Beltrán, Larroca,  Bosch, Beltrán, Jovani, Celma, Celma, Celma, Doménech, Pascual, Sanz, Doménech, Feliu, Feliú, Feliu, Feliú, Polo, Feliú, Grau, Figuera, Figuera, Feliú, Ferrer, Percastelar, Jovani, Vilanova, Jovani, Jovani, Jovani, Jovani, Jovani, Jovani, Jovani, Jovani, Jovani, Jovani, Masip, Romeu, Roda, Jovani, Romeu, Jimeno, Sales, Bel, Sales, Sales, Sales, Sales, Sales, Bel, Ferreres, Sanz, Sanz, Sanz, Sanz, Sanz, San, Sales, Sanz....

Nº1: JOVANI: Citado o atribuible en 13 ocasiones.

Nº2: FELIÚ: Citado o atribuible en 7 ocasiones.

Nº3: SANZ: Citado o atribuible en 7 ocasiones.

Nº4: SALES: Citado o atribuible en 7 ocasiones.

Nº5: CELMA: Citado o atribuible en 3 ocasiones.

Nº6: BELTRÁN: Citado o atribuible en 2 ocasiones.

Nº7: DOMÉNECH: Citado o atribuible en 2 ocasiones.

Nº8: BEL: Citado o atribuible en 2 ocasiones.

Nº9: AGUILAR: Citado o atribuible en 2 ocasiones.

Nº10: FIGUERA: Citado o atribuible en 2 ocasiones.

Nº11: ROMEU: Citado o atribuible en 2 ocasiones.

Nº12: Apellidos citados o atribuibles en 1 solo ocasión: Meseguer, Trascases, Larroca, Bosch, Pascual, Polo, Grau, Ferrer, Percastelar, Vilanova, Masip, Roda, Jimeno, Ferreres, San, ...

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFIA I FONTS DOCUMENTALS:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441.

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la Vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de Xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un bien de propios de la villa de Canet lo Roig del año 1854, un molino del "Consell de Canet" ubicado en el término de Traiguera".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El municipio de Xert/Chert en el año 1922, datos para su historia".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Chert en el diccionario de Madoz. La villa de Xert//Chert en los años 1.845-1850”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "Las masías de la Barcella (Xert) y las ventajas de las leyes liberales para el fomento y la implantación de la repoblación rural, un ejemplo es la ley del año 1868, recopilación y ampliación de varias leyes anteriores".

- Meseguer Folch, Vicente (2002): “Xert i la Barcella”. Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, Xert, 2002.

-Meseguer Folch, Vicente (1985): “El aceite de oliva y su importancia en la economía canetense”. 1985, paginas 49-57.

-Meseguer Folch, Vicente (2005): “L’olivera Farga del Maestrat”. 2005, páginas 56-57.

- Prades Bel, Juan Emilio: "La sal destinada para el consumo de la ganadería extensiva del siglo XIX, legislación del año 1854. normas para los Alfolís de Sal, del año 1854".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El "Frito", el plat de carn més popular dels masos de La Barcella de Xert"

- Prades Bel, Juan Emilio: "Menjar “calostres”, un costum empíric immunitzador, practicat en l'antigor pels masovers pastorívols de La Barcella (Xert / Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El tipic “formatge fregit” de consum molt arrelat i popular en els masos pastorivols de La Barcella (Xert / Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Xert y la Primera Guerra Carlista, parte de 1º de julio del año 1836, datos para la historia"

- Prades Bel, Juan Emilio: "Antroponimia de algunos vecinos de la villa de Chert-Xert del año 1872, a través de una carta pública de adhesión y apoyo a la causa del bloque político progresista de Práxedes Mateo".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Diversas heredades del municipio de Xert-Chert, datos del registro de la propiedad del año 1863".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Antroponimia de vecinos y cabezas de familia del municipio de Xert-Chert, datos del año 1865".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Antroponimia y representación social de familias, vecinos y onomástica del municipio de Xert-Chert, del año 1870".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El monte Turmell del término municipal de Chert, un paraje forestal histórico de gran valor medioambiental".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El alzamiento carlista de julio y agosto de 1869, información sobre algunas de las partidas carlistas levantadas en armas en la provincia de Castellón".

- Prades Bel, Juan Emilio: "La línea de ferrocarril estratégico de Castellón a Chert por railes de vía estrecha, proyectada en 1905 y 1908, y con aprobación para su construcción por la real orden firmada el 8 de febrero del año 1913".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Levantamientos en armas de varias partidas carlistas, en Chert y en otros pueblos del maestrazgo, noticias del corresponsal de Chert, diciembre del año 1872".

- Prades Bel, Juan Emilio: “El proyecto de la carretera Xert-Canet-Rosell-La Cenia incluida por decreto ley del año 1911 en el plan de Carreteras del Estado, que culmino en un camino vecinal aprobado para su construcción en el año 1913”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La estación prehistórica de la Mola de Chert, y su mentor el vicario de Xert D. Ambrosio Sanz, polifacético estudioso de las ciencias naturales, y oscurantista”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Las observaciones del astrónomo, geólogo y polifacético científico José Joaquín Lànderer de su visita a la estación prehistórica de la Mola de Chert, en 1880”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Noticia del año 1881, sobre el hallazgo en La Jana de unos restos humanos, estimados pertenecientes posiblemente a un hombre antediluviano ó cuaternario, manifestado por Ambrosio Sanz cura párroco o vicario de La Jana y datado por el catedrático Manuel Sales”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Los horrendos crímenes perpetrados por el Pincho de la Barcella, el Troppmann de Chert, año 1877”.  

ARCHIVO FOTO-IMAGEN: 










  GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DEL TERME I MUNICIPI DE XERT: Per: JUAN E. PRADES BEL, "Humanitats"...